dimarts, 27 d’octubre del 2015

EL JCLIC

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives (com trencaclosques, mots encreuats,  activitats de text, etc.) que no s'acostumen a presentar soles. El seu principal objectiu és lúdic i educatiu.

L'antecessor del JClic és el Clic, una aplicació que ha estat emprada per educadors i educadores com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes.





El JClic, desenvolupat en la plataforma Java, i el format per a emmagatzemar les dades és l'XTHTML, és un projecte de codi obert i que funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

Les activitats que es poden realitzar en aquest projecte, van agrupades en projectes, i per tant, cadascun d'ells tindrà un tema principal. Per exemple si escollim com a tema principal el material escolar, els trencaclosques, els exercicis de relacionar, o els mots encreuats tractaran el material que els nens utilitzaran dia rere dia a l'escola. 















Hi ha dues maneres per accedit a les activitats de la zonaClic, des de l'applet, o bé, instal·lades a l'ordinador.

Aquí us deixo l'enllaç on es pot descarregar el programa per a l'ordinador:  http://clic.xtec.cat/ca/jclic/download.htm

El JClic té quatre aplicacions: 

- JClic applet: Consisteix d'un "applet" que permet col·locar les activitats a una web.

- JClic player: Programa que permet realitzar activitats des del disc dur, sense necessitat de connexió.

- JClic author: Permet editar i publicar les activitats de manera senzilla.

- JClic reports: Patró que s'encarrega de recollir les dades i generar els informes sobre els resultats obtinguts dels alumnes.

Les activitats de text poden ser:

- Resposta escrita: activitat en el qual hem d'escriure amb el teclat una o diverses paraules en l'espai blanc.




- Completar el text: Per realitzar aquesta activitat, hem d'escriure els absentismes del text.




- Omplir els buits: 


























- Identificar els elements: 



- Endreçar elements: 



-Aquí us deixo un tutorial sobre el JClic: 



dimecres, 14 d’octubre del 2015

LES CACERES DEL TRESOR


Una cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en una sèrie de preguntes i una llista d'adreces de pàgines web de les quals poden extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits en el procés.




Exemples de caceres del tresor en espanyol: 



Aquí us deixo una plantilla amb els seus apartats de cacera del tresor:

Títol de la Cacera del Tresor
[Dibuix relacionat amb la cacera del tresor]

Una Cacera del Tresor de l'àrea de.... i adreçada a ... (nivell dels alumnes)
Creada per .... (nom i e-mail de l'autor-a.) 



Introducció 
En la qual es proporciona a l'alumne la informació inicial de l'activitat. Es tracta de motivar i despertar el seu interès mostrant-la atractiva i divertida.



Preguntes
Farem un llistat numerat de preguntes que cal contestar. Segons l´edat dels nostres alumnes poden ser: a) Preguntes directes. b) Preguntes que impliquin activitats més complexes.



La gran pregunta

Es tracta d'incloure una pregunta final, global, la resposta de la qual no es troba directament en cap pàgina de recursos, sinó que depèn de les respostes a les preguntes anteriors i d'allò que han après cercant les respostes.



Recursos d'Internet
Consisteix en una llista de pàgines web que abans haurem localitzat per ajudar l'estudiant a contestar les preguntes o realitzar les activitats.

I també ha de constar:

-L’avaluació: L’avaluació ens mostra uns apartats els quals el creador de la cacera del tresor creu que són els que s’han de tindre en compte per avaluar l’alumne després d’haver realitzat l’activitat.





-Els crèdits: En els crèdits és dona les gràcies a les pàgines webs que els hi han servit d’ajuda per extreure la informació.


L'EXE LEARNING



eXe és un editor eLearning XHTML multiplataforma i de codi lliure, utilitzat com a eina d'autor per al disseny, elaboració i publicació de continguts interactius per a l'aprenentatge via web. Posseeix un entorn de desenvolupament amigable, intuïtiu i bastant fàcil d'utilitzar. La seva pàgina oficial és http://exelearning.org/. S'hi poden descarregar les versions disponibles tant per a GNU / Linux com per a Windows i MacOS, així com tutorials, últimes novetats, etc. També està disponible la pàgina web http://www.exe-spain.es/ en castellà.




Una de les principals característiques de eXe és que amaga la necessitat de conèixer a fons HTML, XML o aplicacions de publicació a la web, sovint complicades i l'ús requereix cert ensinistrament. D'aquesta manera s'evita l'usuari, que en el nostre cas serà el docent, haver de conèixer aquests llenguatges de programació necessaris per a la implementació dels continguts. El professor fent ús d'aquesta eina pot crear els seus propis recursos didàctics, exportar-los a formats estàndard d'empaquetament i distribució (com IMS CP1 i SCORM2) i desplegar-los en plataformes per a l'educació a distància (LMS), com ara Moodle. Quan parlem de formats estàndard estem parlant de formes de 'guardar' els recursos didàctics perquè puguin ser utilitzats en altres entorns, com les plataformes d'elearning comentades i que faciliten la re-usabilitat del recurs.

Aquestes plataformes permeten l'accés als continguts del curs ia totes les seves activitats, tant als alumnes com altres professors, depenent dels rols assignats als usuaris del curs. A més posen a disposició dels usuaris eines per a la interacció i col·laboració entre ells, com són els fòrums, sales de xats, etc. Per tant, eXe facilita als professors la tasca de creació dels continguts i la plataforma elearning els publica i deixa disponibles per al seu ús docent tant per a l'ensenyament presencial com a distància. Una altra de les característiques importants de l'editor eXe és que permet el desenvolupament of-line, és a dir, sense necessitat d'estar connectat a Internet.

Aquí us deixo un vídeo tutorial sobre l'exe learning:

LES WEBQUEST

Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Continguts d'una WebQuest
  • La introducció, que presenta un plantejament general de la tasca.
  • La tasca en què s'identifica l'objectiu a assolir per tot el grup.
  • El procés, apartat on es descriuen els grups de treball, les tasques específiques que realitzaran i els recursos  que s'emprarque s'empraran.
  • L'avaluació, en què s'indiquen els aspectes que es valoraran.
  • La conclusió, que inclou unes reflexions finals sobre la tasca.
  • Els crèdits on s'inclouen les referències als materials utilitzats.



Per a què serveix una WebQuest  en la tasca docent?



La de les WebQuest, una estratègia didàctica en la qual els alumnes (des de meitat de primària fins a universitat) són els que realment construeixen el coneixement que després aprendran. Se'ls organitza en grups, se'ls assignen rols i han d'elaborar un producte que va des d'una presentació, o un document, fins a una escenificació teatral o un guió radiofònic, etc., representant el més ajustat possible les diferents postures dels rols. El seu inventor (Bernie Dodge) les defineix com: "... una activitat basada en una recerca guiada on la informació amb la qual els alumnes interactuen procedeix parcialment o totalment de recursos a Internet..."


En aquesta pàgina veureu el desenvolupament de les WebQuest a l'aula: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47280

La Comunitat Catalana de WebQuest té un bon recull de WQ classificades per idiomes, àrees i nivells que pots consultar: http://www.webquestcat.org/nivells.htm


-Desenvolupa el pensament crític dels alumnes.
-Fomenta el treball cooperatiu.
-Ofereix materials reals.
-Mostra els idiomes de forma natural, viva i actualitzada
-Possibilita la interacció amb especialistes, experts, autors i protagonistes.
-Facilita l’accés a fonts d’informacions diverses: text, imatge, so, gràfics, bases de dades, etc.
-Mostra un entorn de treball atractiu.
-Assegura un continu feedback.
-Integra les noves tecnologies a les aules.

ELS WIKI

Un wiki és una web on es poden crear documents de manera col·lectiva i ràpidament mitjançant un navegador.  En altres paraules, un wiki és una pàgina web que, de manera senzilla i sense saber HTML, pot anar creant-se de manera cooperativa, és a dir entre diversos individus que poden estar separats en l'espai i en el temps.
Els termes wiki i  wikiwiki s’utilitzen per identificar un tipus de documents d’hipertext i el programari col·laboratiu que s’utilitza per crear-los. Però el vertader significat de "wiki wiki" en hawaià, és "súper ràpid", per aquest motiu, la seva principal característica és la seva rapidesa.
Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb.
Un exemple de wiki és: https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
Hi ha tres tipus de Wiki: el del professor, el del grup (que pot ser, sense grup, grup separat o grup visible), i el de l'estudiant.


El wiki compta amb els peus de pàgina, els enllaços web, l'adjunt de documents, les imatges, i fins i tot, l'historial. Aquesta web és un bon lloc perquè un nen practiqui la seva escriptura i potenciï el llenguatge.
A més, els Wikis també li permeten al professor conèixer el nivell de participació dels seus alumnes.
Alguns serveis per obrir el Wiki gratuïtament són: www.pbwiki.com  i www.wik.is

EL FUNCIONAMENT D'UN BLOC

Un bloc és una eina de comunicació, on una persona pot publicar texts del seu interès, el tema pot ser qualsevol. Els blocs són pàgines o llocs web que allotgen en el Sistema de Gestió de Continguts. 
El contingut del bloc es mostra de manera cronològica inversa, de manera que les publicacions més noves són les primeres que hi apareixen.
El funcionament de qualsevol bloc no comercial és més o menys així:
-Vés a la part d’edició del teu bloc,(el teu Escriptori), cliques a l'apartat "nova entrada" i l'escrius.
- Li poses un títol; si hi desitges, pots agregar alguns tags; també pots agregar enllaços, un vídeo o una imatge. Llavors arriba el moment de publicar-ho. 
-Els lectors subscrits al teu bloc s’assabenten del que has publicat, i normalment deixen algun comentari.
-Pots contestar els comentaris i tornes la visita als que són bloguers i així es produeix un intercanvi.
-A través de buscadors (com Google, Yahoo, etc.), altres persones s’assabenten de l'existència del teu bloc. Si els agrada, segurament tornaran a visitar-lo. 
-D’aquesta manera, el gràfic de visites va augmentant.

El bloc el pots publicar a les xarxes socials, amb el fi de conèixer nous blocs, o bé per obtenir més visites. 
Pot ser personalitzat de la manera que l'autor desitgi, pots canviar el fons, la lletra, els colors.. Es pot fer tot el que el creador vulgui.
És interessant que un nen ja més gran creï un bloc, més conegut com a edubloc. D'aquesta manera, allí es pot fer treballs més elaborats com seria el treball de recerca realitzat a segon de batxillerat.


Aquí us deixo dos vídeos: el primer tracta sobre què és i com funciona un bloc, i el segon és com crear un bloc.





ÚS DE LES PISSARRES DIGITALS A L'AULA

La Pissarra Digital (Digital Whiteboard) és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat. És un sistema força estès en les  aules dels països desenvolupats i que s’està introduint a Catalunya mitjançant les  dotacions “kit Internet a l’aula” del Departament d’Educació. Es tracta, doncs, d’una potent eina TIC que permet que alumnes i professors vegin i comentin conjuntament qualsevol material. 
Cal considerar dos tipus de Pissarres Digitals: 
1. La Pissarra Digital (PD), composta per un canó de projecció i un ordinador  connectat a Internet. 
2. La Pissarra Digital Interactiva (PDI) que, a més de comptar amb els components  anteriors, porta afegida una pantalla tàctil que possibilita interactuar amb l’ordinador i permet fins i tot escriure sobre la mateixa. 




La PDI consta de:
-L'ordinador, el qual ha de reproduir tota la informació multimèdia emmagatzemada al disc dur, també ha de tenr un sistema operatiu computable amb el software de la pissarra. Aquest envia la imatge d'una aplicació al projecte per veureu plasmat a la pissarra digital interactiva.
-El projector s'encarrega de plasmar la imatge a la pissarra interactiva. Està col·locat a la part superior i a una distància justa per veure millor la imatge projectada.
-El mitjà de connexió s'encarrega de connectar el projector amb la pissarra per poder il·luminar la imatge. La connexió es pot dur a terme mitjançant diversos medis.

-La pantalla digital interactiva és el lloc on es veuen projectades les imatges i on es treballarà.

-El software permet el funcionament de la pissarra.
-L'Smart Pen Tray és un apartat que conté la pissarra. Aquí trobem un botó per executar el teclat, un esborrador i quatre bolígrafs digitals. 

REFLEXIÓ SOBRE L'ÚS DE LES TECNOLOGIES A L'AULA

La introducció de les TIC en l’educació no és un procés recent. Des de l’aparició dels ordinadors personals (l’any 1980 aproximadament) s’han utilitzat aquests mitjans tecnològics en la docència. Però en aquests darrers anys, la ràpida evolució de les ferramentes TIC, així com el seu considerable abaratiment, han estat decisius a l’hora de generalitzar-ne l’ús didàctic en l’aula. Aquest ampli ús de les TIC en l’aula ha propiciat canvis profunds en la funció docent i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. S’està modificant progressivament el model d’ensenyança, així com el rol del professorat. I, en aquest nou context d’aprenentatge més autodirigit, el professorat passa de ser l’única font de coneixement, a exercir un paper més de guia, ajuda, dinamitzador i assessor.

Les tecnologies mòbils constitueixen una part creixent i cada cop més significativa de les TIC en l’educació. La incorporació de l’ús de dispositius mòbils a la vida quotidiana de nens i adolescents és una realitat que requereix ser abordada des de vessants diversos de la vida escolar que van de la convivència i els valors ètics i ciutadans als aspectes tècnics, al currículum i a l’aprenentatge al llarg de la vida.


Associat a l’ús de la tecnologia a l’aula també se’n desprenen avantatges i inconvenients. Pel que fa als avantatges, la majoria de docents coincideixen que: 
· Faciliten l’ensenyament, l’aprenentatge i l’assoliment dels objectius educatius. 
· Permeten accedir a classe a multitud de recursos, compartir-los i contextualitzar més les activitats amb l’entorn dels estudiants. 
· Permeten augmentar l’atenció i la motivació dels estudiants i promoure més la seva implicació i participació. 
· Faciliten la realització d’activitats col·laboratives i en grup. 
· Proporcionen més oportunitats per investigar, desenvolupar la imaginació i la creativitat. 
· Faciliten la comprensió i l’adquisició de competències digitals. 
· Faciliten la renovació metodològica orientada a la innovació didàctica, la individualització, el tractament de la diversitat, una major interacció professor-alumnes i entre alumnes, les correccions col·lectives, i l’avaluació contínua. 
Entre els inconvenients, es posa de manifest que: 
· L’ús de la tecnologia exigeix dedicar més temps a la preparació de les classes. 
· Problemes de connexió a Internet.